Select a page

Crosswords collective

Data: 17/novembre/2017 Categoria:

Àlex Palacín. Barcelona, 1989. Li interessen els límits que les paraules imposen als nostres ulls en pensar en la idea de les coses, el poder de configurador de la realitat de la ment i del llenguatge, i també com poder utilitzar-ho al nostre favor, o al menys en el seu. En aquest sentit, considera que la pràctica creativa és, entre moltes altres coses, una forma de re configuració mental, un autorentat de cervell, i investiga aquesta faceta. <<alexporfavor@hotmail.com>>

Mònica Planes. Barcelona, 1992. Crea objectes que expliquen l’experiència dels espais que habita. Si narrar consisteix en ordenar una experiència en un temps lineal i contenir-la en un principi i un final, amb els objectes que produeix explica però no narra. També ordena però a través d’un ordre espacial, no pas temporal. Per tant, no es tracta d’un procés de narració sinó d’objectualització del paisatge, és a dir, de sintetitzar i comprimir l’experiència de l’entorn en un o diversos objectes. Aquests objectes són, doncs, espai comprimit i impliquen un retorn a l’experiència muda.<<monicaplanes.com>>

Irene Bou. Caracas, 1982. La seva pràctica artística consisteix en l’expressió a través de la plasticitat dels materials. Els temes que li ocupen són la relació amb el públic, la relació amb “l’altre” o “allò altre”, els xocs, els accidents, els límits entre el mental i el físic, el cultural i l’intuïtiu, el seu lloc de confluència , així com els seus punts de fuga. <<irenebou.com>>

Juano Oritz. Barcelona, 1987. Dibuixos que se superposen de forma narrativa, com la manera més honesta i propera per parlar d’allò que el preocupa i li ocupa. <<Insta: Juanoortiz.art>>

Teresa Pera. Vilassar de Mar, 1983. El seu treball més recent investiga les relacions poètiques que s’estableixen entre la natura i l’artifici. <<teresapera.com>>

Marta Juvanteny. Sant Feliu de Llobregat, 1981. Les seves propostes giren al voltant de conceptes de refugi-viatge, zona-temps. Nuclis i espais introspectius d’aïllament a partir de l’abducció tecnològica. Una experiència híbrida entre art, ciència i tecnologia a la recerca de transliteracions temporals i espaials.<<martajuvanteny.es  //  insta: martajuvantenycolell>>

Yosman Botero. Colombia, 1983. El seu últim treball Derives, reflexiona la condició del migrant davant de les dinàmiques de la globalització en un món disfuncional. <<yosmanbotero.com>>

Hannah Berestizhevsky. Nascuda a Ucraïna i criada a Israel, 1988Un retrat contemporani de la memòria de la meva família, basat en vídeos de Skype de baixa resolució. La imatge s’esvaeix, els píxels s’evaporen com gotes en el temps.Des de de relacions i proxèmiques complexes degradades, represento i investigo desconnexions i retrovades amb un mateix.<<mofuta.com>>

Lucia Royo. Tortosa, 1975. Amb les meves obres no intento expressar una idea, almenys directament, sinó que intento que l’espectador tingui una vivència; i aflori en ell, el sentiment que precedeix a la idea; idees d’equilibri, permanència, lluita contra l’inevitable, … Per això m’acullo a la materialitat del món, a les percepcions que obtenim a través dels nostres sentits. <<luciaroyo.com>>

Mireia de Juan. Barcelona, 1987. Modus tollendo tollens (Mode que negant nega) fa referència a la fórmula d’argument valida que va ser central en el model falsacionista de la ciència proposat per Karl Popper. Segons la seva teoria epistemològica, una proposició universal és falsa quan s’aconsegueix demostrar, mitjançant l’experiència, que un enunciat observable és fals.<<mireiadejuanbertomeu@gmail.com>>