![\"\"](\"https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/07\/Manuel-Canelles-flyer-1024x459.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
<\/p>\n
On Stage \u00e9s un projecte de Manuel Canelles, que reflexiona sobre la tem\u00e0tica del llenguatge, sobre la percepci\u00f3 de la identitat i sobre la construcci\u00f3 de la realitat percebuda: el que vivim no correspon necess\u00e0riament a (la nostra idea de) realitat. El projecte investiga la relaci\u00f3 entre la realitat i la seva representaci\u00f3, explorant el llenguatge com a mat\u00e8ria expressiva, a trav\u00e9s de diverses fases de treball,<\/span><\/p>\n Qu\u00e8 ens fan creure cada dia? Estem segurs que el que reconeixem cada dia en les m\u00e9s variades esferes -pol\u00edtica, econ\u00f2mica, personalment correspon en realitat a una elecci\u00f3 conscient? O potser, el proc\u00e9s de construir la realitat \u00e9s una de les formes m\u00e9s elevades de control.<\/span><\/p>\n On Stage, per tant, \u00e9s un projecte que es desenvolupa en diverses fases i que involucra diversos socis internacionals: el resultat final ser\u00e0 la representaci\u00f3 d’un drama radiof\u00f2nic, accessible a trav\u00e9s d’altaveus d’\u00e0udio.<\/span><\/p>\n La primera fase es va dur a Roma (It\u00e0lia) en Officine Nove, amb la participaci\u00f3 d’artistes, soci\u00f2legs, escriptors i directors que han treballat en la construcci\u00f3 d’una dramat\u00fargia on la l\u00ednia \u00e9s prima i feble entre el que \u00e9s ficci\u00f3 i el que \u00e9s realitat.<\/span><\/p>\n Durant la segona fase a Barcelona (Espanya), al centre d’Art i Cultura Espronceda, el projecte es transforma en un taller experiencial, que involucra directament al territori i als seus habitants, per captar tots els sons de la vida quotidiana.<\/span><\/p>\n Durant la opening de la mostra, els altaveus d’\u00e0udio transmetran els sons produ\u00efts durant el taller, creant una catifa sonora que donar\u00e0 la sensaci\u00f3 de participar en la vida dels altres. El p\u00fablic tamb\u00e9 podran entrar dins d’una “cabina direccional” on podrien explicar, de forma an\u00f2nima, la hist\u00f2ria que van imaginar, i les imatges que van emergir en escoltant els altaveus. Per tant, el p\u00fablic pot construir la seva pr\u00f2pia dramat\u00fargia personal comen\u00e7ant un di\u00e0leg entre el seu propi imaginari -el seu pr\u00f2pia experi\u00e8ncia hist\u00f2rica- i el que els altaveus transmeten objectivament.<\/span><\/p>\n La tercera fase es definir\u00e0 m\u00e9s endavant, com el lloc i la data, ha de recollir totes les dades i les experi\u00e8ncies produ\u00efdes a It\u00e0lia i Espanya en una exposici\u00f3 final acompanyada d’un cat\u00e0leg editorial que narrar\u00e0, interactivament, el proc\u00e9s art\u00edstic.<\/span><\/p>\n