{"id":12125,"date":"2019-10-25T11:24:52","date_gmt":"2019-10-25T09:24:52","guid":{"rendered":"http:\/\/www.espronceda.net\/?p=12125"},"modified":"2020-04-15T05:04:32","modified_gmt":"2020-04-15T03:04:32","slug":"a-black-line-across-the-page-curated-by-valentina-casacchia","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/a-black-line-across-the-page-curated-by-valentina-casacchia\/","title":{"rendered":"A black line across the page curated by Valentina Casacchia"},"content":{"rendered":"<p style=\"text-align: center;\"><strong>19\/11\/19 @19h30<\/strong><\/p>\n<p><img loading=\"lazy\" decoding=\"async\" class=\"size-large wp-image-12160 aligncenter\" src=\"https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/a-black-line-across-the-page-1-1024x459.jpg\" alt=\"\" width=\"1024\" height=\"459\" srcset=\"https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/a-black-line-across-the-page-1-1024x459.jpg 1024w, https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/a-black-line-across-the-page-1-300x135.jpg 300w, https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/a-black-line-across-the-page-1-768x344.jpg 768w, https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/a-black-line-across-the-page-1-1280x574.jpg 1280w, https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/10\/a-black-line-across-the-page-1.jpg 1713w\" sizes=\"auto, (max-width: 1024px) 100vw, 1024px\" \/><\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" style=\"text-align: left;\" align=\"justify\">Com a part del programa Loop City Screen 2019, Espronceda Institute of Art &amp; Culture presenta del 19 al 23 de novembre el projecte \u201cUna l\u00ednia negra en la p\u00e0gina\u201d, comissariat per Valentina Casacchia i amb els artistes: Francesca Banchelli, Carlos Caballero, Keren Cytter, Alice Guareschi, Annika Larsson, Bruno Marrapodi, Lorenzo Montanini, Sharon Paz, Beatrice Scaccia. El novembre passat, quatre d\u2019ells (A.Guareschi, B. Marrapodi, L.Montanini, B.Scaccia), juntament amb la comiss\u00e0ria, van assistir a Barcelona a la resid\u00e8ncia d\u2019Espronceda i van llegir en veu alta la novel\u00b7la de George Simenon La neu estava bruta (1950). Aquest debat va conduir a una reflexi\u00f3 sobre la manera de contar hist\u00f2ries i, durant tot l\u2019any, han estat dialogant entre ells per a proposar una personal perspectiva sobre com narrar-les.<\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" style=\"text-align: left;\" align=\"justify\">El projecte es presenta dins la secci\u00f3 \u201cEven Outer Space\u201d, del Loop Festival 2019. Reflecteix el concepte d\u2019estar \u201cfora\u201d de la narraci\u00f3, ja sigui formal o \u00edntimament. Algunes de les obres s\u2019han realitzat espec\u00edficament per a aquesta mostra, unes altres han estat seleccionades per a aquest tema. El t\u00edtol recorda al gest de\u00a0subratllar una p\u00e0gina, aix\u00ed com ressaltar una cosa substancial, o fins i tot esborrada, al mateix temps que cita el principal color emocional (gris a negre) utilitzat per Simenon en la seva novel\u00b7la. Passem una bona part del nostre temps intentant circumscriure, canalitzar i orientar, d\u2019acord amb el m\u00e0xim intercanvi, l\u2019experi\u00e8ncia en el seu desenvolupament. A mesura que avancem en una recerca interminable cap a l\u2019etiqueta perfecta, hem creat un llenguatge personal que sovint encarna un ampli espectre de sentiments. Encara que podr\u00edem haver redu\u00eft tot aquest vocabulari a subt\u00edtols abans que a imatges i finalment a petits gr\u00e0fics (\u00e9s a dir, emoji), encara acceptem la necessitat de contar una historia. Inspirat en una relectura de la novel\u00b7la La neu estava bruta (1950) de Georges Simenon, el projecte reuneix una petita antologia de v\u00eddeo i animaci\u00f3 creat per artistes internacionals que investiguen maneres de narraci\u00f3.<\/p>\n<p class=\"western\" lang=\"es-ES\" style=\"text-align: left;\" align=\"justify\">Alguns d\u2019ells posen el seu esfor\u00e7 en l\u2019estructura i la naturalesa formal del llenguatge. Uns altres, argumentant que la narraci\u00f3 del clima \u00e9s possible o no, aprofundeixen en la imperfecci\u00f3 de la subjectivitat, la resist\u00e8ncia dels sentiments i el l\u00edmit de la comunicaci\u00f3 quan es tracta de la representaci\u00f3. Si b\u00e9 ret homenatge\u00a0a un dels millors escriptors que van existir, la novel\u00b7la se centra en els temes de la imperfecci\u00f3 humana, la incomoditat i el frac\u00e0s viscuts a trav\u00e9s de l\u2019addicci\u00f3 i la fredor, temes eterns que ofereixen una possibilitat<br \/>\nde raonament. A m\u00e9s, la necessitat de considerar com podem realment construir una narraci\u00f3 avui.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><strong>Perfil dels artistes:<\/strong><\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Francesca Banchelli<\/em> (1981, It\u00e0lia): Utilitza les accions gravades, presentacions en viu, v\u00eddeo i instal\u00b7lacions. La<br \/>\nrecerca de Francesca Banchelli, resulta en un cos de treball que q\u00fcestiona la din\u00e0mica performativa. La millora del gest, acompanyada pel temps i les superf\u00edcies, d\u00f3na com a resultat la forma d\u2019un ritme, amb el qual s\u2019enfronta a trobades conceptuals; revelant el moment en qu\u00e8 un context donat es converteix en un \u201cesdeveniment\u201d.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Carlos Caballero<\/em> (1983, Cuba) : El treball de Carlos Caballero se sent com un univers en miniatura, un m\u00f3n on tot<br \/>\nsembla sincronitzat, excepte que nosaltres, com a espectadors, mai podrem comprendre-ho completament. En aquest conjunt cada pintura, cada dibuix funciona com un m\u00f3n en si mateix. Els contorns del llen\u00e7 i el paper semblen formar els l\u00edmits exteriors de les obres. Mantenen els plans i figures junts com a illes i els seus habitants. Protegits del m\u00f3n exterior, tots els elements es mantenen sota control en el llen\u00e7 i mai s\u2019aventuren \u201cal l\u00edmit\u201d.<br \/>\nEls treballs suggereixen una ortografia, gram\u00e0tica i vocabulari utilitzat per a contar hist\u00f2ries. Amb reminisc\u00e8ncies de<br \/>\njerogl\u00edfics o pintures rupestres, semblen retratar mitologies contempor\u00e0nies o futures que busquen temes fonamentals i universals que van m\u00e9s enll\u00e0 de generacions, cultures i idiomes.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Keren Cytter<\/em> (1977, Israel) crea pel\u00b7l\u00edcules, instal\u00b7lacions de v\u00eddeo i dibuixos que representen realitats socials a<br \/>\ntrav\u00e9s de maneres experimentals de narraci\u00f3 d\u2019hist\u00f2ries. Caracteritzat per una l\u00f2gica c\u00edclica no lineal, les pel\u00b7l\u00edcules<br \/>\nde Cytter consisteixen en m\u00faltiples capes d\u2019imatges, conversa, mon\u00f2leg i narraci\u00f3 sistem\u00e0ticament composts per a<br \/>\nsoscavar les convencions ling\u00fc\u00edstiques i els esquemes d\u2019interpretaci\u00f3 tradicionals. Recordant pel\u00b7l\u00edcules casolanes<br \/>\nd\u2019afeccionats i diaris de v\u00eddeo, aquests muntatges d\u2019impressions, records i imaginacions s\u00f3n po\u00e8tics i autoreferencials en la seva composici\u00f3. L\u2019artista crea escenes intensificades extretes de la vida quotidiana en les quals la naturalesa aclaparantment artificial de les situacions retratades es fa ress\u00f2 pels propis mitjans de la seva producci\u00f3.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Alice Guareschi<\/em> (1976, It\u00e0lia) actualment viu i treballa a Mil\u00e0. Es va graduar en filosofia per la Universitat de Bolonya. El 2005 va ser artista resident en Le Pavillon al Palau de T\u00f2quio a Paris; en 2008 va ser guardonada amb la beca Young Italian Art\u2019s promoguda pel Museu d\u2019Art Contemporani Castello di Rivoli; en 2011\/2012 va rebre l\u2019 Atelier itali\u00e0 de Cit\u00e9 Internationale des Arts a Paris. Les seves exposicions individuals inclouen Galleria Alessandro De March (Mil\u00e0), Galleria Sonia Rosso (Torino), Castello di Rivoli (Torino), DREI Galerie (Col\u00f2nia) i Joey Ramone Gallery (Rotterdam). Les exposicions col\u00b7lectives inclouen Sortir. Nuove geografie dell\u2019art a It\u00e0lia, Fondazione Sandretto Re Rebaudengo (Torino), The Final Cut, Palais de T\u00f2quio (Par\u00eds),Aperto *per Lavori en Cors, PAC (Mil\u00e0), XV Quadriennale, Palazzo delle Esposizioni (Roma), Desarming Matter, Dunkers Kulturhus (Helsingborg), Fantasmata, Arge \/ Kunst Galleria Museu (Bozen), Il Belpaese dell\u2019Art, Gamec (Bergamo), This and There, Fondation d*Entreprise Ricard (Par\u00eds), Autoritratti, Mambo (Bolonya), Andata e Ricordo: souvenir de voyage, Mart (*Rovereto), Tutta l\u2019It\u00e0lia \u00e8 silenziosa, Accademie di Spagna e Tedesca (Roma).<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Annika Larsson<\/em> (1972, S\u00e8cia) \u00e9s una artista sueca que treballa principalment en cinema, v\u00eddeo, performance i<br \/>\ninstal\u00b7laci\u00f3. Est\u00e0 interessada en gestos i rituals incidentals per\u00f2 significatius, en patrons de comportament corporalling\u00fc\u00edstic que oculten estructures jer\u00e0rquiques de poder social. Les seves obres han estat \u00e0mpliament exhibides internacionalment, en institucions com Museum f\u00fcr Gegenwartskunst, Basilea; Fundaci\u00f3 la Caixa, Barcelona; Le Magasin, Grenoble; Kunsthalle N\u00fcrnberg, N\u00fcrnberg; *CA-Institut d\u2019Art Contemporani, Londres;ZKM, Karlsruhe; Moderna *Museet, Estocolm; S.M.A.K., Gent i Musac, Li\u00f3. Ha participat en biennals com la 49a Biennal de Ven\u00e8cia, la 8a Biennal d\u2019Istanbul i la 6a Biennal de Shangh\u00e1i, entre altres. Larsson viu i treballa a Berl\u00edn.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Bruno Marrapodi<\/em> (1982, It\u00e0lia) viu i treballa a Mil\u00e0. Graduat per l\u2019Institut de Disseny, es va especialitzar en exposicions de pintura a nivell nacional i internacional. Arrossegat per una mescla de tradici\u00f3 local i ficci\u00f3 grotesca, va desenvolupar un inter\u00e8s pels crims, el cabaret i la poesia. Recentment va comen\u00e7ar a produir curtmetratges i emissions de r\u00e0dio.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Lorenzo Montanini<\/em> (1980, It\u00e0lia ) \u00e9s actor, creador i director itali\u00e0. Va estudiar amb diversos artistes a It\u00e0lia i a<br \/>\nl\u2019estranger com a M. Tarasco, B. Meyers, The Living Theatre, Milon Mela, E. Vargas, Teatre dels Sentits, A. Bogart i la Companyia SITI. Als Estats Units va estudiar cinema en l\u2019Acad\u00e8mia de Cinema de Nova York i va ser el primer itali\u00e0 a ser seleccionat per SITI Company per a entrenar amb ells en la Universitat de Columbia i el Skidmore College. Ensenya i practica l\u2019entrenament VIEWPOINTS i el M\u00e8tode Suzuki d\u2019Actor Training i ha estat dirigint un laboratori experimental biling\u00fce de teatre xin\u00e8s contemporani per a la Universitat L\u2019Orientale de N\u00e0pols durant m\u00e9s de 14 anys, presentant cada any un nou espectacle mai publicat ni escenificat a It\u00e0lia abans.<br \/>\nHa dirigit espectacles en molts festivals a Europa i a Am\u00e8rica.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Sharon Paz<\/em> (1969, Israel\/Germany ) Paz concentra totes les revoltes i regnats del terror en una pars pro toto.<br \/>\nL\u2019artista presenta imatges de fort poder suggeridor que, a causa de la seva combinaci\u00f3 de paisatges fant\u00e0stics, motius<br \/>\nmitol\u00f2gics i objectes moderns, romanen completament ambivalents respecte a la hist\u00f2ria de la humanitat. L\u2019atractiu<br \/>\nest\u00e8tic d\u2019aquesta \u201cnarrativa\u201d art\u00edstica radica en la discrep\u00e0ncia entre el paisatge aparentment rom\u00e0ntic, els paisatges<br \/>\ncomposts surrealistes i els elements hiperrealistes individuals que activen immediatament la mem\u00f2ria visual t\u00f2pica de l\u2019observador. Els vaixells de guerra, els manifestants amb els punys enlaire, els manifestants amb pancartes i banderes, aix\u00ed com les persones que practiquen la seva fe agenollant-se per a resar, tots citen el c\u00e0non visual dels teatres de guerra moderns. Les imatges que mostren un arbre marcit i cremat, una figura amb un telescopi o possiblement un m\u00edssil antiaeri, una excavadora i avions que es disparen en el cel immediatament recorden a l\u2019Afganistan.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Beatrice Scaccia<\/em> (1978, Italy) \u00e9s una artista visual i escriptora que viu i treballa a la ciutat de Nova York. Origin\u00e0ria<br \/>\nd\u2019It\u00e0lia, Scaccia va estudiar Belles arts a l\u2019Acad\u00e8mia de Belles arts de Roma i Redacci\u00f3 en l\u2019Editor de fax m\u00ednim (Roma) i a l\u2019Escola Holden (Tor\u00ed). En 2006 va cofundar l\u2019espai d\u2019art sense finalitats de lucre INART amb el reconegut artista Gino Marotta, on va ser Director i educador durant cinc anys. La pr\u00e0ctica de Scaccia ha estat durant molt de temps una amalgama de la paraula escrita i el llenguatge visual. Les seves obres visuals s\u00f3n part de moltes col\u00b7leccions p\u00fabliques i privades importants, com la Fundaci\u00f3 William Louis-Dreyfus. El seu treball ha estat presentat en Artnet News, Flaix Art, *The Art Newspaper, Domus, Marie Claire, Art Mondadori, Drome Magazine, InsideArt, Art Fuse, Sole24Ore, Exibart, Atribune, Espoarte.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><em>Valentina Casacchia<\/em>, historiadora de l\u2019art, curadora i assessora d\u2019art. Va treballar a Par\u00eds i Nova York per a diverses<br \/>\ninstitucions i col\u00b7leccions d\u2019art modern i contemporani: Museu Solomon R. Guggenheim, The Jersey City Museum, The Armory Show, Maria de Beyrie Collection, Gregory Callimanopulos Collection, Freight + Volume Gallery. Ex gerent de la col\u00b7lecci\u00f3 Mutual Art*Europe, ara dirigeix el projecte Fornasetti en Mil\u00e0.<\/p>\n<p lang=\"es-ES\" align=\"justify\"><a href=\"https:\/\/www.facebook.com\/events\/1684653911670132\/\">Esdeveniment al facebook<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"<p>19\/11\/19 @19h30 Com a part del programa Loop City Screen 2019, Espronceda Institute of Art &amp; Culture presenta del 19 al 23 de novembre el projecte \u201cUna l\u00ednia negra en la p\u00e0gina\u201d, comissariat per Valentina Casacchia i amb els artistes: Francesca Banchelli, Carlos Caballero, Keren Cytter, Alice Guareschi, Annika Larsson, Bruno Marrapodi, Lorenzo Montanini, Sharon Paz, Beatrice Scaccia. El novembre [&hellip;]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26,45],"tags":[],"class_list":["post-12125","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esdeveniments","category-upcoming-events-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12125","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=12125"}],"version-history":[{"count":12,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12125\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":16804,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/12125\/revisions\/16804"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=12125"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=12125"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=12125"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}