![\"\"](\"https:\/\/www.espronceda.net\/wp-content\/uploads\/2019\/12\/Berto-flyer-horizontal-finissage-1024x459.jpg\")
<\/p>\n<\/p>\n
Veiem vegetaci\u00f3 pintada de verd ftalo sobre groc llimona. Sembla dibuixar-se un jard\u00ed. En un quadre hi ha siluetes de dona dins d’un llac. S’evoca la idea d’un parad\u00eds. Hi ha un altre quadre amb un cel negre, la vegetaci\u00f3, indiferent, mant\u00e9 el seu color. En molts quadres no hi ha cap persona, no hi ha cossos nus, ni animals. Que potser hi ha vida all\u00e0? Recordem el Jard\u00ed de les Del\u00edcies. Hi ha vida en abund\u00e0ncia. Tant real com imagin\u00e0ria. Jos\u00e9 Luis Alcaine ens explica que les escenes que descriu el Bosco s’inspiren en el teatre dels misteris i miracles medievals, on es representava el cel i l’infern. Aix\u00ed mateix els jardins de Berto Mart\u00ednez se’ns mostren com un decorat, per\u00f2 buit. Sense actors, sense m\u00e0quines teatrals. L’obra ja va acabar.<\/p>\n
Uns camins blancs, llisos, sense pedres ni sots. Estan llestos per ser transitats. Com si d’una met\u00e0fora d’internet es tract\u00e9s, els paradisos de Berto estan fets per circular, per\u00f2 no habitar. Les siluetes de dona de l’estany, tretes de Google o Instagram, no tenen cos, pesen el que pesa el blanc de titani. La vegetaci\u00f3 ha estat pintada seguint ombres. Competint en velocitat amb la rapidesa en la que s’obliden les imatges. La imatge de jard\u00ed, el desig el parad\u00eds, el pensament de la utopia, hi s\u00f3n, repetint la seva forma en els quadres per combatre l’oblit. La fe, la vida, els cossos fa un temps es van amagar de l’obra.<\/p>\n