{"id":7407,"date":"2018-09-13T13:16:40","date_gmt":"2018-09-13T11:16:40","guid":{"rendered":"http:\/\/www.espronceda.net\/tell-my-wife-to-eat-my-corpse-and-when-shes-done-eating-my-corpse-youll-eat-her-by-georg-pinteritsch\/"},"modified":"2019-08-21T17:17:31","modified_gmt":"2019-08-21T15:17:31","slug":"tell-my-wife-to-eat-my-corpse-and-when-shes-done-eating-my-corpse-youll-eat-her-by-georg-pinteritsch","status":"publish","type":"post","link":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/tell-my-wife-to-eat-my-corpse-and-when-shes-done-eating-my-corpse-youll-eat-her-by-georg-pinteritsch\/","title":{"rendered":"Tell my wife to eat my corpse and when she\u2019s done eating my corpse, you\u2019ll eat her BY Georg Pinteritsch"},"content":{"rendered":"

Thursday, 20.09 @19h30<\/strong><\/p>\n

\"\"<\/p>\n

Quan ens enfrontem a la representaci\u00f3 d’un paisatge visual que explica hist\u00f2ries sense distinci\u00f3 d’inici ni final, \u00e9s dif\u00edcil comprendre immediatament el que tenim davant els nostres ulls. L’apreciaci\u00f3 requereix paci\u00e8ncia, recerca i, en un horitz\u00f3 proper, suggereix l\u2019acceptaci\u00f3.<\/span><\/p>\n

Mentre es duu a terme aquesta tasca, un pot trobar teles que oculten i revelen la nuesa humana. Per\u00f2 com en un espectacle amb titelles d’ombres, l’observador nom\u00e9s pot veure la projecci\u00f3 exterior d’un m\u00f3n intern. El que est\u00e0 amagat en aquest m\u00f3n \u00e9s la recerca que impulsen les narratives visuals de Georg.<\/span><\/p>\n

La representaci\u00f3 bidimensional d’escenes perverses, sovint enigm\u00e0tiques, \u00e9s portada aqu\u00ed als seus or\u00edgens m\u00e9s antics. Un estil inspirat en un temps en qu\u00e8 el contingut regia sobre la forma, quan el missatge prevalia per sobre de la representaci\u00f3 de la realitat, en algun lloc abans del Renaixement i la seva precisi\u00f3, marginal a les seves nocions de llum i ombra, perspectiva i proporci\u00f3. Per\u00f2 no del tot. En una an\u00e0lisi m\u00e9s \u00edntima\u00a0 <\/span>un trobar\u00e0 que les figures humanes i les formes geom\u00e8triques en el vocabulari visual de Pinteritsch poden existir en la frontera d’aquestes pautes cl\u00e0ssiques, ja que estan lluny de ser simples, gens properes a la ingenu\u00eftat, i tan complexes com la voluntat d’un de bussejar en elles. Les seves composicions neixen de capes de narracions constru\u00efdes pacientment i poblades de significats simb\u00f2lics. Per\u00f2 no el tipus de s\u00edmbols que es poden trobar en un diccionari de somnis, en una guia junguiana sobre astrologia o en qualsevol altre esquema formulat. Els s\u00edmbols neixen aqu\u00ed lliurement per evocar l’univers personal, les pors i els desitjos, la pr\u00f2pia perspectiva \u00fanica de l’experi\u00e8ncia humana. En la senda d’aquesta idiosincr\u00e0sia, un t\u00e9 la possibilitat (encara que no la certesa) de trobar un coneixement ordinari, sensacions conegudes i fins i tot fetitxes compartits. Tot es torna familiar d’una manera inquietant. Com si aquestes figures s’haguessin vist abans, i ressonin a trav\u00e9s d’una percepci\u00f3 hist\u00f2rica de la construcci\u00f3 social.<\/span><\/p>\n

Glitches<\/em> divideixen als personatges per la meitat, els paisatges es barregen en moviments bruscs, els objectes s’interrompen, reconstrueixen, aleat\u00f2riament, destru\u00efts i reconstru\u00efts, coberts per una pintura acr\u00edlica rosa o retallats amb una fulla afilada. La goma d’esborrar t\u00e9 poc \u00fas, potser perduda en la caixa de pintures de l’artista. Per\u00f2 no el llapis, ni el marcador ni el pinzell. Qualsevol pigment que es col\u00b7loqui en la superf\u00edcie deteriora la realitat. Tamb\u00e9 pot ser reempla\u00e7at, per\u00f2 mai eliminat.<\/span><\/p>\n

Com un trencaclosques que no mostra cap imatge en la tapa de la caixa, les composicions de Pinteritsch s\u00f3n una narraci\u00f3 oberta, una invitaci\u00f3 per ser narrades per les veus de diferents narradors. Aquestes narratives sovint es desenvolupen entre formes arquitect\u00f2niques sense un prop\u00f2sit clar i habiten en espais dispersos amb p\u00edxels anal\u00f2gics, indicis per ser descoberts per l’ull atent.<\/span><\/p>\n

La sexualitat \u00e9s certament not\u00f2ria en oposici\u00f3 a qualsevol tipus de tab\u00fa. En ocasions, quan les imatges de mugrons femenins s\u00f3n censurades en xarxes socials i sovint s\u00f3n cobertes per quadrats negres, l\u2019explicitut dels personatges de l’artista s’acosta a una protesta, o potser a una declaraci\u00f3 de lliure albir. A difer\u00e8ncia de targetes censurades, les formes en angle recte en el paisatge semblen imitar els p\u00edxels d’un videojoc vintage, la qual cosa ens recorda el seu car\u00e0cter juganer. <\/span><\/p>\n

El caos est\u00e0 definitivament present, com un foc cremant que es nodreix de cendres. No \u00e9s un dirigent, m\u00e9s aviat un conseller. Juga respectuosament en ordre, com si un s’altern\u00e9s per delatar i ocultar a l’altre. Mentre est\u00e0 fixat en aquest moviment antag\u00f2nic, qu\u00e8 hi ha aqu\u00ed per ser desvetllat?<\/span><\/p>\n

 <\/p>\n

Text de Vitor Schietti<\/em><\/p>\n

facebook event<\/a><\/p>\n

Sobre l’artista<\/a><\/p>\n","protected":false},"excerpt":{"rendered":"

Thursday, 20.09 @19h30 Quan ens enfrontem a la representaci\u00f3 d’un paisatge visual que explica hist\u00f2ries sense distinci\u00f3 d’inici ni final, \u00e9s dif\u00edcil comprendre immediatament el que tenim davant els nostres ulls. L’apreciaci\u00f3 requereix paci\u00e8ncia, recerca i, en un horitz\u00f3 proper, suggereix l\u2019acceptaci\u00f3. Mentre es duu a terme aquesta tasca, un pot trobar teles que oculten i revelen la nuesa humana. […]<\/p>\n","protected":false},"author":1,"featured_media":0,"comment_status":"open","ping_status":"open","sticky":false,"template":"","format":"standard","meta":{"footnotes":""},"categories":[26,45],"tags":[],"class_list":["post-7407","post","type-post","status-publish","format-standard","hentry","category-esdeveniments","category-upcoming-events-ca"],"_links":{"self":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7407","targetHints":{"allow":["GET"]}}],"collection":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts"}],"about":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/types\/post"}],"author":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/users\/1"}],"replies":[{"embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/comments?post=7407"}],"version-history":[{"count":6,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7407\/revisions"}],"predecessor-version":[{"id":11439,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/posts\/7407\/revisions\/11439"}],"wp:attachment":[{"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/media?parent=7407"}],"wp:term":[{"taxonomy":"category","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/categories?post=7407"},{"taxonomy":"post_tag","embeddable":true,"href":"https:\/\/www.espronceda.net\/ca\/wp-json\/wp\/v2\/tags?post=7407"}],"curies":[{"name":"wp","href":"https:\/\/api.w.org\/{rel}","templated":true}]}}