Gil Gelpi s’inspira en el concepte de substància dels filòsofs Gilles Deleuze, Félix Guatarri i Spinoza. Interpreta el cos humà i tot el que existeix com a substància en un estat constant d’esdevenir. En les seves creacions podem detectar una lògica rizommatictica; una forma de creixement intuïtiu que segueix un patró gairebé bacterià, on l’interior es fon amb l’exterior, concentrant en si mateixos impulsos i emocions, fluxos i energies, records i vísceres, que en cada moment estan canviant, respirant, imaginant.