Presenta: ESPRONCEDA – Institute of Art & Culture
Lloc: Carrer d’Espronceda 326, Nau 5, 08027 Barcelona
Inauguració: dijous, 1 d’octubre del 2026 · 19:00 – 21:30 h
ESPRONCEDA – Institute of Art & Culture anuncia Forms of Presence: Media Loop, que s’inaugura l’1 d’octubre de 2026 i es podrà visitar fins al 9 d’octubre a Carrer d’Espronceda 326, Nau 5. L’exposició marca la culminació de Professional Media Presence (PMP), que recull els resultats de tot el recorregut del projecte (incloent-hi seminaris en línia, setmanes de tallers i residències artístiques) i s’inaugura simultàniament en set seus de sis països: Finlàndia (Turku i Lapònia), Malta, Croàcia, Itàlia, Eslovàquia i Barcelona.
Forms of Presence: Media Loop reuneix vuit artistes que exploren com la identitat mai no es construeix en solitud, sinó que es constitueix en la trobada amb els altres — una trobada que avui està cada cop més mediatitzada per dades, pantalles i dispositius. L’exposició pren el nom de la mateixa paraula MEDIA, on les lletres ID apareixen contingudes de manera invertida, com reflectides en un mirall: la identitat emergeix des de dins del mitjà, però ens és retornada transformada en representació. A través del vídeo, la ceràmica, la instal·lació, la pintura i la intel·ligència artificial generativa, els artistes tracen com els mitjans ens connecten amb l’altre i, alhora, produeixen les pròpies imatges a través de les quals ens reconeixem o ens diferenciem — recorrent a arxius heretats, rituals religiosos i digitals, la memòria íntima i les arquitectures dels dispositius contemporanis.
Estructurada com un circuit, la mostra dona nom a la seva pròpia paradoxa: els mitjans multipliquen les nostres possibilitats d’arribar a l’altre sense garantir mai que aquest accés esdevingui una trobada real, ampliant la distància entre connexió i relació fins i tot mentre prometen escurçar-la. Comissariat per Natasha Lelenco i Lorena Pellicero.
LLISTA D’OBRES
Elisa de la Torre
Cartografías de la Intimidad Digital
Tècnica: mapes de calor digitals, pintura sobre tela
Elisa de la Torre aborda la identitat a través de la relació íntima i tàctil que mantenim diàriament amb els nostres dispositius. La pantalla del mòbil registra patrons d’ús que l’artista transforma en mapes de calor, fent visible una identitat capturada a través de la repetició — el cos deixant una inscripció digital que ella tradueix en taques orgàniques. L’acció es concentra en el gest mínim de tocar i lliscar, però aquest gest es desplega dins de possibilitats ja organitzades pel mateix dispositiu; les seves repeticions i recorreguts generen bucles de conducta que, acumulats, dibuixen una forma, un paisatge — una cartografia abstracta del contacte quotidià amb la tecnologia. En aquesta etapa final, l’artista inverteix el procés una vegada més: la dada torna a convertir-se en matèria, traduïda en pintura sobre tela, tancant un circuit entre cos i algorisme.
Miguel Ripoll
Grand Tour
Tècnica: arxiu de domini públic, processos computacionals, intervenció manual
Miguel Ripoll ens porta cap a la construcció històrica de l’alteritat. La seva sèrie Grand Tour recupera el nom d’una pràctica que acabaria formant part de la genealogia del turisme modern — vinculada a la cultura il·lustrada del segle XVIII, en què joves aristòcrates recorrien França i Itàlia en un viatge que era, en certa manera, iniciàtic, però que implicava també una posició concreta des de la qual observar i consumir altres territoris i cultures. A partir d’arxius de domini públic, els seus processos computacionals recuperen materials produïts per sistemes de representació anteriors, que l’artista recompon i torna a intervenir manualment. En aquestes obres, la tecnologia processa mirades heretades i posa de manifest que la imatge de l’altre és sempre una construcció — en el sentit plantejat per Victor I. Stoichita, “la diferència existeix, però l’alteritat es construeix”: la representació com a resultat de sistemes històrics que determinen qui mira, com mira i a qui converteix en objecte d’aquesta mirada. Formalment, les obres conserven aquesta condició de palimpsest, on capes d’arxiu, procés algorítmic i intervenció manual se superposen.
David Feroce
Los nuevos pecados / Hagiografía del Glitch
Tècnica: ceràmica, projecció en moviment
David Feroce recupera repertoris religiosos i rituals i els trasllada, en un registre directe i irònic, a comportaments propis de la cultura digital. Si parlem de maneres de veure heretades, no podem obviar els antics repertoris simbòlics: el filòsof Byung-Chul Han ha assenyalat la dimensió gairebé litúrgica de determinades pràctiques digitals, on seguidors i influencers configuren rituals contemporanis de pertinença — el like com a gest d’adhesió, compartir com a comunió, el conjunt com a pràctica litúrgica. A Los nuevos pecados, quatre pomes de ceràmica reprenen el símbol del pecat per assenyalar la captura de l’atenció, el consum excessiu i el deteriorament del vincle; el rostre de les xarxes socials es personifica mitjançant una màscara, atorgant una presència antropomòrfica i arcaïtzant a una estructura per la resta abstracta. A Hagiografía del Glitch, una figura ceràmica d’eriçó s’acompanya de la seva pròpia projecció en moviment: el glitch esdevé una interrupció del flux, un petit esdeveniment que transforma la fallada tecnològica en una aparició carregada de ressonància espiritual.
Elvira Martos
Tècnica: collage, tècnica mixta
Elvira Martos posa en relació la identitat amb la teoria computacional de la ment, entesa com un sistema de processament d’informació. La peça aborda les empremtes que l’experiència deixa en el cos i en la memòria, construïda a partir d’un collage de somnis sorgits durant un procés terapèutic, que reuneix elements aparentment inconnexos en una única imatge amalgamada — gairebé un sistema de codis. Les figures semblen reconèixer-se i duplicar-se entre elles, com si fossin familiars, o potser versions o moments diferents d’una mateixa identitat, mentre el paisatge amenaçador converteix el propi entorn en un agent actiu de la interpretació. Aquesta inestabilitat s’estén també als altres elements: criatures estranyes o híbrides introdueixen formes la identitat de les quals tampoc no acaba de fixar-se. La instal·lació prolonga aquesta lògica mitjançant capes de representació — Cem se superposa a Cordon Bleu, ocultant part de la imatge i alterant-ne la lectura, mentre Puppy Jr. se situa en diàleg amb el conjunt.
Natasha Lelenco
URthe1
Tècnica: imatgeria digital
En l’obra de Natasha Lelenco, la identitat es revela com una construcció serial de codis compartits. La sèrie URthe1 recorre als repertoris de la imatgeria digital, on la repetició i la “dopaminització” perceptiva participen en l’economia de l’atenció. Els retrats es presenten com a construccions deliberadament artificials: els rostres parteixen d’una morfologia propera a l’arc de mig punt, la qual cosa els confereix una qualitat de túnel o d’interfície hipnòtica, mentre la inadequació anatòmica s’empra com a tècnica d’antropomorfització — les figures exhibeixen el seu propi artifici, adoptant una frontalitat que oscil·la entre l’avatar i la icona, com a variacions mínimes dins d’un mateix sistema. Els motius florals que componen els fons recorren als mecanismes de la pareidòlia, formes que s’aproximen a un rostre i multipliquen la seva presència. La sèrie troba el seu sentit en la multiplicitat i la circulació, fent ressò del flux incessant d’imatges i models que dona forma a nous imaginaris col·lectius.
Marla Jacarilla
Liminal State
Tècnica: videocreació, intel·ligència artificial generativa
Un d’aquests imaginaris contemporanis compartits travessa la peça de videocreació de Marla Jacarilla. Liminal State adopta la forma d’un diari organitzat en diferents moments de 2025, on l’experiència íntima, els esdeveniments col·lectius i les lectures es van superposant sobre una successió d’espais liminals reconstruïts mitjançant intel·ligència artificial generativa. En una de les entrades, Jacarilla introdueix la seva lectura de Realisme capitalista, de Mark Fisher: agafant Fredric Jameson, Fisher assenyala com un ritme incessant de canvi pot conviure amb una estandardització també extrema — quan tot se sotmet al canvi perpetu de la imatge mediàtica, “res no pot canviar ja mai més”. Els espais liminals es poden llegir, des d’aquí, com a imatges d’aquest impàs: llocs reconeixibles però suspesos, atrapats entre una familiaritat heretada i un futur que no acaba d’arribar. La peça produeix així dos registres diferenciats — un territori col·lectiu, heretat i alhora artificial, i una escriptura que hi reinscriu una subjectivitat concreta —, amb el subjecte romanent fora de camp, present únicament a través del relat escrit.
Edo García
#UNBOXING
Tècnica: instal·lació
Edo García desplega la seva instal·lació a partir del contrast entre dos registres d’intimitat: d’una banda, un espai domèstic lligat al recer i a una certa vulnerabilitat; de l’altra, la intimitat exposada de diferents usuaris de YouTube que converteixen les seves llars en escenaris per exhibir armes davant una audiència anònima. Violència, por, consum i exhibició entren aquí en un mateix circuit — l’arma esdevé objecte de desig, la violència i la por en contingut viralitzable, i l’espai domèstic oscil·la entre refugi i aparador. #UNBOXING trasllada aquesta tensió al cos de l’espectador, que ha de jeure en un llit desfet per accedir a les imatges, contraposant una intimitat espectacularitzada a una altra d’encarnada i vulnerable. La relació amb l’altre s’estableix únicament a través de la mirada — es rep intimitat, es consumeix, però, en no existir reciprocitat, la proximitat produeix a penes la il·lusió de la trobada.
Lorena Ruiz Pellicero
You Blink Your Eyes, We Do the Rest
Tècnica: instal·lació, dispositiu interactiu
Lorena Ruiz Pellicero situa la mediació en el propi acte de mirar en la seva instal·lació. You Blink Your Eyes, We Do the Rest proposa un dispositiu en què unes lents de contacte intel·ligents converteixen la visió en una interfície tecnològica: per mirar cal subscriure’s, acceptar condicions, cedir dades. Si la trobada amb els altres constitueix una part fonamental de la construcció del jo, la peça ironitza sobre les condicions que els dispositius imposen a aquesta trobada, portant a l’absurd la promesa d’una “visió assistida”. Com afirma l’artista, “la visió esdevé servei, el parpelleig interfície i la intimitat un recurs explotable”.
Sobre PMP
Forms of Presence: Media Loop es presenta en el marc de Professional Media Presence (PMP), cofinançat pel programa Europa Creativa de la Unió Europea, i marca la culminació del projecte — reunint els resultats de tot el seu recorregut. L’exposició s’inaugura simultàniament en set seus de sis països: Finlàndia (Turku i Lapònia), Malta, Croàcia, Itàlia, Eslovàquia i Barcelona.
PMP respon a la creixent influència dels mitjans en la construcció de la identitat artística, abordant reptes com la desinformació, la precarietat i les eines digitals en constant canvi que els artistes han d’afrontar. En dotar els artistes de competències digitals i fomentar la col·laboració transfronterera, el projecte reforça la resiliència i la diversitat cultural a tot el continent.
Entre el 2023 i el 2025, PMP va organitzar cinc seminaris en línia, setmanes de tallers i residències artístiques per a la creació col·laborativa i el desenvolupament de competències, connectant artistes de sis països de la UE — Finlàndia, Croàcia, Itàlia, Malta, Eslovàquia i Espanya. En total, hi van participar 113 artistes de diferents disciplines i etapes de la seva carrera, amb un fort focus en la inclusió: el projecte prioritza artistes que afronten barreres com la discapacitat, problemes de salut, dificultats econòmiques, reptes socials o polítics, aïllament geogràfic o diferència cultural.
El projecte s’estructura al voltant de cinc eixos temàtics: Media & Art, que explora com els mitjans donen forma a l’expressió artística i a les narratives culturals; Online Media & Digital Storytelling, centrat en la creació i difusió eficaç de relats digitals; Social Media & Media Readership, que aborda la participació de les audiències i l’ús responsable dels mitjans; Future Media, que examina tecnologies emergents com la intel·ligència artificial i la realitat virtual i les seves aplicacions ètiques en l’art; i Media & Professional Identity, que guia els artistes en la construcció d’una presència online autèntica.
El consorci de PMP reuneix Turku University of Applied Sciences (coordinador) i Lapland University of Applied Sciences (Finlàndia), Youth for Equality (Eslovàquia), ESPRONCEDA – Institute of Art & Culture (Espanya), Perypezye Urbane (Itàlia), Culture Hub Croatia i Prisms (Malta).
Informació pràctica
Entrada gratuïta
Dates de l’exposició: 1–9 d’octubre de 2026
Horari de visita: 17:00–19:00, amb inscripció prèvia per correu electrònic a info@espronceda.net
Inauguració: 1 d’octubre de 2026, 19:00–21:30
Ubicació: ESPRONCEDA – Institute of Art & Culture, Carrer d’Espronceda 326, Nau 5, 08027 Barcelona.
Contacte de premsa
maria.rubies@espronceda.net
+34 607 639 552
