Presenta: ESPRONCEDA – Institut d’Art i Cultura
Lloc: Carrer d’Espronceda 326, Nau 4–5, 08027 Barcelona
Inauguració: 25 de setembre de 2025, 18:30-21:30
Dates d’exposició: del 26 al 28 de setembre de 2025
L’exposició We Stay With the Trouble reuneix les obres creades durant la residència ART LABS d’E-ART a Espronceda Institut d’Art i Cultura. Al llarg de diverses setmanes, nou artistes van treballar en projectes col·lectius basats en l’experimentació, l’intercanvi i la sostenibilitat.
Les propostes presentades exploren diferents enfocaments de l’upcycling i de les pràctiques sostenibles, en sintonia amb l’esperit d’E-ART (Artists Influence – Support the Co-Creation, Circulation, and Promotion of Sustainability and Climate Change in Europe). Aquest projecte europeu, finançat per Erasmus+, té com a objectiu dotar els artistes d’eines per al seu desenvolupament professional alhora que impulsa pràctiques creatives amb consciència ecològica.
La mostra s’inscriu també en NEB & Inclusio 2025, el programa anual de recerca artística d’Espronceda inspirat en la New European Bauhaus, que fomenta noves mirades entorn de la sostenibilitat, la justícia social i la innovació cultural.
We Stay With the Trouble. Nou assemblatges amb naturaleses invisibles
Aquesta exposició respon a la crida de Donna Haraway a “no perdre’s en el problema”, explorant com viure en mons ecològics, tecnològics i socials danyats. En lloc de buscar una puresa perduda, nou artistes emergents proposen pràctiques de cura, imaginació i coexistència a través d’assemblatges de “naturaleses invisibles“: pols, ostres, ferides, fullatge, vidre marí, freqüències electromagnètiques, cables, tèxtils i fragments del jo.
En amplificar allò que sol passar desapercebut, les obres transformen la percepció de la mera mirada a la visió real, cultivant una ètica de la relació i la interdependència. Juntes formen una ecologia de pràctiques que abraça la fragilitat, la resiliència i els futurs especulatius.
Aquesta exposició és, per tant, un manifest: romandre amb el problema, viure amb les ruïnes i habitar la fragilitat de manera diferent: amb atenció, ressonància i cura. Ens recorda que el canvi comença no només amb la política o la tecnologia, sinó amb la mateixa percepció: com veiem, què triem veure i la cura que brindem al que es revela.
LLISTA D’OBRES
Guilherme Simas
Arxiu Swarm
Objectes trobats: freqüències
Una instal·lació que descodifica capes ocultes de la ciutat. El paisatge urbà es converteix en un arxiu viu on senyals residuals, fragmentats i inaudits pul·lulen per l’espai i el temps. Imatges d’un fitxer cinematogràfic s’entrellacen amb un fitxer d’antenes, totes dues activades per freqüències en viu transmeses en temps real. Aquesta interacció canviant reflexiona sobre la reducció del temps i lespai causada per lacceleració de la velocitat de la comunicació, on passat i present es fusionen en un únic camp ressonant. Una antena pot no ser res: una tecnologia obsoleta, una escultura o fins i tot una libèl·lula. Convertir-se en libèl·lula és reinventar l’eixam; no obstant, no n’hi ha prou de dir que les antenes són libèl·lules, ja que la televisió és real.
Cristina Sanuy Hereter
L’herba sempre és més verda a l’altra vorera
Objecte trobat: verd
Aquesta instal·lació imagina un present on petits robots passegen per ciutats hiperurbanes, reaccionant a cada tros de verd amb un crit agut i inesperat. Construïts a partir d’objectes trobats i guiats per moviments simples, es converteixen en testimonis improbables d’espais oblidats: els parcs, les jardineres i els trossos de gespa que modelen silenciosament la vida urbana. Dins de la galeria, els robots naveguen per un paisatge urbà en miniatura marcat amb punts verds, mentre que il·lustracions en evolució imaginen trobades entre múltiples espècies. Les respostes dels visitants a la pregunta “Què penses quan una altra espècie reacciona a un espai verd?” alimenten noves il·lustracions cada dia, teixint una narrativa col·lectiva. L’obra dóna veu a una espècie artificial que “veu” allò que passem per alt, incitant el joc i l’especulació sobre les fràgils xarxes de la vida.
Aitanna Pascual
Fantasma al coure
Objectes trobats: cables i circuits
Una instal·lació amb cristal·lització a través de sals marines, cables trobats i circuits, que reflexiona sobre la tensió entre les infraestructures globals de telecomunicacions i els processos orgànics de resistència. El projecte explora els residus electrònics i fòssils, i vincula els sistemes submarins amb els contextos socials i els impactes ambientals. En reciclar circuits i cables rebutjats, un cop al final de la seva vida útil, per donar funcions estètiques, polítiques i poètiques, l’obra reflexiona sobre la crisi climàtica, la sobreextracció i la resiliència.
Mar Gene
Laboratori de pols
Objecte trobat: pols
La pols, sovint considerada insignificant, es revela com un arxiu viu de la memòria i l’entorn. En aquesta instal·lació, les partícules de pols recol·lectades a Espronceda es magnifiquen sota un microscopi en temps real, transformant allò invisible en visible. Un fitxer participatiu convida els visitants a anotar les seves observacions, teixint una història especulativa de la pols que creix al llarg de l’exposició. A la intersecció de la pràctica experimental i la memòria col·lectiva, l’obra replanteja la pols com a testimoni del món que habitem.
Soledad Marcote / New Errror
Anadyomene, Les Coralines
Objecte trobat: ostres
Una sèrie d’instal·lacions fetes amb ostres, recol·lectades de deixalles industrials de la gastronomia. Les obres abasten des d’instal·lacions escultòriques expandides fins a instruments i un laboratori per a la destil·lació de perfums a base d’ostres. Inspirades en el paper simbòlic i ecològic de les ostres –producte de luxe però essencial per a la biodiversitat–, les peces les proposen com a figures mitològiques i actors ecològics. Fent ressò de l’emergència d’Afrodita del mar (Anadyomene), l’obra explora la sensualitat, la sostenibilitat i les contradiccions de la sobreexplotació i la regeneració ecològica.
Sara Broto
Ferides rentades: un ritual de sanació en un paisatge mediterrani
Objectes trobats: ferides
Una instal·lació immersiva ambientada a la costa mediterrània, on fragments orgànics trobats —maons, escorça, joncs— es converteixen en testimonis tant del dany ambiental com de la resiliència. Aquests objectes es transformen en instruments, perllongant la ressonància més enllà de l’erosió. Una estructura suspesa en forma de llàgrima, feta de paper vegetal i fil de coure, acull fragments de recerca inscrits i un paisatge sonor que oscil·la entre ritmes marins i plors. Es convida els visitants a humitejar els objectes amb aigua de mar, participant en un ritual de sanació col·lectiva que reimagina les ferides no com a ocultes, sinó com a transformades i ressonants.
Mara Adina
Retalls de l’Ésser
Objectes trobats: tèxtils
Una instal·lació escultòrica de tèxtils recol·lectats durant deu anys, recoberts amb bioplàstic casolà, acompanyats de cinema i paraula parlada. Els fragments es desemboliquen i reconfiguren en formes noves i fràgils, explorant el dol, la ruptura i la possibilitat de ser d’una altra manera. Cada tèxtil porta rastres de vides passades, formant una exhalació metamòrfica que trenca identitats imposades mentre busca futurs especulatius i interdependents.
David Feroce
L´ànima del mar. Tornant a la natura el seu estatus sagrat i protegit.
Objectes trobats: vidre marí, fragilitat, ecosistema, sagrat.
Una figura escultòrica d’una deessa feta de vidres marins polits per les onades, que encarna la fragilitat, la transparència i la transformació dels ecosistemes aquàtics. L’obra reivindica els cossos d’aigua com a entitats sagrades, advocant pel seu reconeixement com a éssers amb drets. Reflexiona sobre la urgent necessitat de protecció ambiental i justícia social, proposant un futur on la humanitat respecti la natura com a sagrada i interdependent.
Cesarine Bernard
Fullatge Caigut
Objectes trobats: branques, fulles seques
Una instal·lació inspirada en el símbol Triskell: passat, present, futur i els elements de terra, aigua i foc. A través de branques i fulles recol·lectades, l’obra reflexiona sobre el lloc de l’ésser humà als sistemes macroecològics i l’impacte de desplaçar objectes naturals dels seus entorns. Convida l’espectador a reconsiderar la relació amb la natura, reconeixent el paper d’altres éssers en l’equilibri planetari. La instal·lació inclou tres peces acoblades sobre un suport circular, amb elements sensorials d’olor, fum i narració.
