ART DEL CONFINAMENT – Exposició col·lectiva d’artistes de Astillero Espacio Cultural

 

 

 

ESPRONCEDA – Institute of Art & Culture es complau a presentar l’exposició
“Art de l’confinament” a càrrec de la Drassana Espai Cultural de Barcelona.
L’exposició col·lectiva neix gràcies a la idea de Carles Guitar. D’acord amb la
filosofia d’Espronceda d’obrir les portes als artistes locals i les associacions
locals plasmant el seu esperit de col·laboració i cooperació amb la comunitat local.

 

Fecha de la Exhibición: del 10 al 19 de Desembre de 2020
Inauguració: 10 de Desembre de 19:00 a 21:00.
Horari: de Dimarts a Dissabte | 16.00 – 20.00

Artistes implicats:
Pere L. Campins, Mariana Mizarela, Pablo Peñalba, Eva Alonso, Eduard Anta, Esteban
Cornacchia, Raúl González, Arturo Lacal, Margherita Albanesi, Susanne Wehmer, Carles
Guitart.

Energies tancades, expressions ajornades, cartes per franquejar, necessitats silenciades,
inquietuds lligades, pinzells aparcats, màquines en standby, sensacions i sensibilitats en
mode avió, tot sota l’ombra allargada de la impotència, de la cautela de la que acabes
dubtant, amb la incertesa de la durada de l’arrest, a l’espera de poder obrir la porta, de
tornar a encendre el llum, de pedalejar de nou, d’afilar el llapis i destapar el tub de pintura,
amb el desig de veure cares senceres, de que res tapi la nostra expressió, d’obrir la finestra
per a que entri aire i poder sortir, mostrar-nos, destapar la llauna i que surti tot, que mostrem
el que hem fet aquests dies, que el que s’ha fet sigui un ban, un informe, l’art silenciat, la
impotència pels que han marxat, la promesa del reinici, de tornar, i per fi deixar anar l’art
del confinament.

Carles Guitar

ARTISTS’ BIO

PERE L. CAMPINS
L’artista mallorquí no pinta quadres, més bé els fa com en l’antiguitat els poetes i escultors
feien les seves obres.
Els seus quadres solen estar fets amb traços, taques, objectes, papers i plàstics al costat de
fils de ferro i altres materials. El que busca és cosir, lligar, relacionar algunes sensacions,
inquietuds, afectes al seu present: l’obra.

MARIANA MIZARELA
Apassionada per la tècnica de collage i per les avantguardes de segle XX recull fotografies
vintage, i junta tècniques amb pintura fins l’animació. D’altra banda té un interessi enorme
pel dibuix, on aquí deixa el seu imaginari expandir per mons nous. Les seves referències
són de caràcter biogràfic o vivències globals. Per a aquesta exposició presenta dibuixos
fets a la llargada de l’confinament, on tots ens sentíem atrapats a casa nostra. Lluny, però
tots compartint els mateixos sentiments.

PABLO PEÑALBA
Buenos Aires, 1981. Actualment viu a Espanya. Formació en disseny gràfic i fotografia a
la Universitat de Buenos Aires (UBA) Grau d’il·lustració a l’Escola d’Arts i oficis Llotja de
Barcelona. “La meva feina és realisme brut d’emocions humanes”

EVA ALONSO
“No tears please, It’sa waste of good suffering” és el títol del seu últim projecte, un exercici
d’associació que combina textos i conceptes procedents de el cinema, la literatura i la
música dins d’un mateix gènere, el terror i la violència , amb representacions religioses al
llarg de la història. El resultat és un conjunt de dibuixos i pintures satírics que, a més de
ridiculitzar el sentiment místic, constitueixen una mena d’homenatge al grotesc.
EDUARD ANTA
Nascut a Barcelona el 1984, estudi pintura i escultura a l’escola d’art i disseny Massana.
Principalment treballa la pintura a l’oli.
De tall hiperrealista, surrealista, simbòlic, fantàstic i oníric. Pintor de l’detall, de la paciència,
de l’record, de la nostàlgia, de la pulcritud.
Durant la quarantena, ha fet un exercici de còpia fotogràfica a llapis.
ESTEBAN CORNACCHIA
A partir d’un treball de camp en els barris obrers, desenvolupa una pintura on apareixen
totes les expressions artístiques efímeres -i no tant-que aquests contextos generen. Cerca
en el paisatge urbà, les històries en els objectes que acaben i s’inicien. Les vores tous de
la ciutat, el que es menysprea. La temàtica és la ciutat que es passa per alt com a context,
prenent com a punt de partida la seva arquitectura. Retrata l’art urbà, els seus grafits, les
textures, qualitats, pes de materials com ferro, fusta ciment i la manifestació de el pas de
el temps, els seus canvis, floridura, trencaments, ruïnes. Arqueologia urbana i de relats a
través de les coses.

RAÚL GONZÁLEZ
La seva especialitat és pintar en acrílic sobre paper, la temàtica de la seva obra és de gènere
fantàstic, s’inspira en mons creats per la literatura, el còmic i el cinema de ciència ficció i
de terror.
En la seva obra busco causar un impacte en l’espectador ja sigui amb l’ús de la paleta de
colors o amb imatges carregades d’intensitat, de vegades són imatges on es pot reflectir

la nostra realitat però d’una manera deformada, crec que posant un punt de realisme en el
gènere fantàstic és quan realment l’espectador se sent més atret i identificat.

ARTURO LACAL
Cocreador de dos curtmetratges d’animació stop-motion, “Ranaway” i “Roncs”, participant
com a animador, en direcció, disseny d’art i creació de personatges. Ha treballat també en
projectes d’arts visuals, principalment pintura, il·lustració i escenografia en dansa-teatre.
Actualment és artista resident de la Volta, Girona.

MARGHERITA ALBANESI
Nuant i teixint Margherita explora la relació entre material, cos i espai en la creació d’objectes
tèxtils, des d’accessoris de moda fins a tapissos decoratius, que uneixen la tactilitat de
l’art tèxtil a l’atmosfera acolorida creada per la varietat de fibres que utilitza. Materials
inesperats com a cables audio i altres tipus d’objectes reciclats es barregen amb cordes,
fils, teixits, branques i barres de metall en una armonía visual única.

CARLES GUITARD
Carles Guitart desenvolupa un llenguatge gràfic en el que la geometria és fonamental com a
eina per a buscar l’equilibri en la composició, elaborant obres en les que la compartimentació
de l’espai es posa al servei del conjunt de la obra. El resultat són obres que ens han de fer
pensar respecte el límit entre figuració i abstracció, utilitzant fragments d’antigues teles en
les que la figuració segueix present, i que es yuxtaposen en obres que són un repte a la
categorització de l’abstracció i la figuració. Són obres formades per fragments d’antigues
teles, parts d’obres anteriors, la segona vida dels quadres, teles amb doble vida, parts
d’obres viscudes, vides partides en cada fragment.

0 Comments

Leave a reply

L'adreça electrònica no es publicarà.

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir els comentaris brossa. Apreneu com es processen les dades dels comentaris.