Select a page

Téchne H.H de Verónica Vázquez – 25/04 @ 20h

Téchne H.H de Verónica Vázquez

Obertura del 25 d’abril de 2018 a les 8:00 p.m. (esdeveniment gratuït);

 

Una exposició de l’aclamada escultura uruguaiana Verónica Vázquez comissariada per Alejandro Martín, en col·laboració amb Piero Atchugary.

Espronceda, Center for Art & Culture i Piero Atchugarry gallery, té el plaer de presentar la primera exposició de l’artista uruguaiana Verónica Vázquez a Barcelona.

L’exposició “Téchné H.H” és un melodia humanista, que reneix d’elements fabricats i conceptualitzats per l’home.

En grec la paraula Téchné significa tant tècnica com art. L’obra de Verónica Vázquez es nodreix d’aquesta ambivalència, crea el seu art a partir de restes d’objectes, màquines, matèries artificials i codis humans, els posa en sintonia a través d’estructures tridimensionals, que ens dibuixen i mostren altres realitats, funcions i emocions.
Estem en l’era digital, actualment 5.0, dominada per algorismes lògics molt sofisticats i per una percepció de la realitat a través de pantalles lluminoses, lluentor i alta resolució. No obstant això, Verónica ens proposa una era d’Humans amb Humans, H.H.

L’espectador ha de percebre la seva obra d’una forma holística, sens dubte la nostra part racional vol analitzar l’origen de les peces, és humà, però elles ja van perdre la seva activitat, i l’artista, com la sàvia de l’arbre, les absorbeix, els mescla i amb elles nodreix noves i verdes fulles. Aquestes composicions potser son part d’un complex maquinari, circuits oferts al nostre pensament, programari humà. La creació artística ens il·lumina com si tractés d’un codi obert que la nostra mirada reescriu, els nostres sentits s’emocionen i finalment com a espectadors arribem a una “intel·ligència artificial emocional”. Per a Vázquez un dels seus grans referents artístics és Gertrud Goldschmidt, de la qual comparteix conceptes com a línia, espai i retícula.

En l’obra de la fotografia podem apreciar clarament l’univers i llenguatge de l’artista, entre composició poètica, ressonància de materials i nou llenguatge, encara que portant l’extrem la imatge podem dir que es tracta d’una sofisticada placa basi, un maquinari encara no inventat, d’una intel·ligència artificial i humana per la qual flueix un programari, un codi lliure, que connecta emocionalment amb el més humà i natural de l’animal sofisticat que som.

El treball de Verónica Vázquez té les seves ressonàncies amb Barcelona, amb artistes que han marcat la personalitat i sensibilitat de la ciutat, des de les composicions poètiques de Joan Brossa, als collages pictòrics d’Antoni Tàpies, passant pel procés d’acumulació i ordenació d’Ignasi Aballí. També connecta amb una nova generació d’artistes de la ciutat que re-utilitzen restes d’objectes i materials, que van col·leccionant, per generar les seves peces artístiques. Noms com David Bestué, Patricia Dauder i Jordi Mitjà.

Aquest retorn a l’humà, que ens proposa l’artista, ens indueix reflexions sobre la nostra contemporaneïtat, com la insaciable tecnologia i en la seva obsessió per vèncer a la naturalesa, la transforma i la destrueix, contamina amb els seus processos industrials i en un desenfrenat mercat de consum, genera més i més deixalles. No obstant això, noves iniciatives contemporànies volen tornar a una economia circular, que és un concepte intrínsec en l’obra de Verónica.

Techne H.H, ens ofereix aquesta experiència, reflexió i melòdica energia al Centre Espronceda de Barcelona.

Sobre l’artista
Verónica Vázquez.

Nascuda en 1970, en el departament de Trenta-tres (Uruguai), Verónica Vázquez va estudiar Dibuix, Pintura, Escultura, Gravat, Ceràmica, Tapís i Història de l’Art. Ella va freqüentar la Fundació Pablo Atchugarry on va estar en contacte amb el seu fundador, Pablo Atchugarry. Aquesta experiència li va permetre conèixer a mestres com Octavio Podestá, Henrique Broglia, Miguel Ángel Battegazzore i Wifredo Díaz Valdéz, figures importants de l’art uruguaià.

Un pas important dels seus estudis va ser el seu curs d’Història i Teoria de l’Art, de l’artista Miguel Ángel Battegazzore, i el Taller d’Escultura amb Luis Robledo a la “Casa de la Cultura” a Maldonado, Uruguai. Va realitzar més estudis de ceràmica a Buenos Aires, amb el alfarero Jorge Fernández Chiti.

A través d’un procés de cerca i recol·lecció de materials, Vázquez recupera objectes rebutjats per crear escultures visualment impactants i relleus de paret. El seu treball fa referència tant a la història del constructivisme uruguaià com al llegat de l’art Povera italià.

En 2014, la galeria Piero Atchugarry va començar a representar el seu treball, organitzant immediatament una exposició individual en 2014 i una altra en 2015. Posteriorment, la galeria va editar un catàleg monogràfic sobre el seu treball.

Al setembre de 2015, la seva obra es va exhibir en la fundació “Amore i Scelta” Abbazia vaig donar Rosazzo, Udine (Itàlia). Al març de 2016, l’historiador d’art Luciano Caprile va organitzar una exposició individual de la seva obra en el Museu de la Commenda vaig donar Pré a Gènova.

A l’abril de 2016, la curadora Lucca Tomiò va seleccionar la seva obra Moldes, per ser inclosa en l’exposició Paradiso Inclinato en l’Ex Dogana de Roma, juntament amb obres de mestres com Alighiero Boetti, Gino De Dominicis, Tano Festa, Jannis Kounellis, Pier Paolo Calzolari , Luigi Ontani, Giulio Paolini, Mario Schifano, Miguel Ángel Pistoletto, Emilio Prini i Cessés Tacchi.

El maig de 2016, la seva obra va ser exposada en la mostra col·lectiva “Love and Choice” en el Museu MIIT de Torí. Al novembre, el Museu Nacional d’Arts Visuals de Montevideo va realitzar una important retrospectiva del seu treball. En 2017 Vázquez va participar en “The Hidden Dimnsions II”, una exposició col·lectiva comissariada per Ilaria Bignotti en Marignana Art, Venècia, durant la Biennal. El mateix any va tenir exposicions individuals en Marignana Art al setembre. El desembre de 2017, la galeria Efrain Lopez, Chicago, va realitzar la primera exposició individual de Vázquez als Estats Units.

Les seves obres d’art es troben en col·leccions privades a Uruguai, Argentina, Brasil, Canadà, Itàlia i Estats Units, així com en col·leccions públiques com el Buckhorn Sculpture Park (EE. UU.), La Fundació Pablo Atchugarry (Uruguai) i el Museu Nacional d’Arts Visuals (Uruguai).

Piero Atchugarry gallery

Localitzada en Poble Garzón, Uruguai, Piero Atchugarry és una galeria d’art contemporani que actua al mercat primari i secundari. La galeria va ser fundada al setembre de 2013 amb una exposició composta per art italià de la postguerra. El 5 de gener de 2014, la galeria es va traslladar a un espai més gran en Garzón, ocupant un antic estable convertit. Aquesta ubicació representa un desafiament interessant per mostrar art contemporani a causa de l’arquitectura de la galeria.

Al desembre de 2013, la galeria va començar un programa de residències. Artistes de tot el món estan convidats a regenerar i crear obres d’art específiques inspirades en la calma i la bellesa del paisatge uruguaià i la naturalesa. Fins avui, els següents artistes han participat en aquest programa: Raffaele Rossi (Itàlia, nascut en 1958), Daniel Papaleo (Argentina, nascut en 1968) i Humberto Cazorla (Veneçuela, nascut en 1953), Octavio Podestá (Uruguai, nascut en 1929), Diego Santurio (Uruguai, 1977), Peter Schwickerath (Alemanya, 1942), Lucca Benites (Brasil, 1981) i Verónica Vazquez (Uruguai, 1970). El programa té com a objectiu educar al públic sobre els processos artístics mitjançant la conversió de la galeria en un estudi d’artista. Els visitants poden venir i explorar les pràctiques artístiques in situ, així com conèixer i intercanviar idees amb els artistes. Cada artista visitant desenvolupa un projecte en Garzón i crea una instal·lació específica per al lloc o per al parc d’escultures de 22 hectàrees (54 acres) que envolta la galeria, deixant un record permanent del seu pas.

Per a desembre de 2018, la galeria obrirà una segona ubicació, expandint-se als Estats Units i ocupant un magatzem de 1000 metres quadrats en 5520 NE 4th Avenue en el cor de Little Haiti, Miami. Aquesta propera àrea artística serà un lloc emocionant per promoure l’art contemporani internacional i per impulsar la carrera professional d’artistes emergents i establerts.

Alejandro Martín

Comissari d’Art amb base a Barcelona, desenvolupa la seva activitat a escala internacional. És Llicenciat en Art i Màster de Producció i Recerca artística per la Universitat de Barcelona, estudis de comissariat/gestió cultural en Sotheby’s Institute London i Node Center Berlín.

EAl Centre d’Art Espronceda ha guarit diverses exposicions entre les quals destaquen: “Burbujas de Ocio”, diversos artistes catalans; “In one breath” Ernesto Cánovas, “Què dius?” Römer + Römer. Ha organitzat diverses conferències entorn de l’art contemporani i el col·leccionisme: “Mecenet Talk”.

Anteriorment va comissariar diverses exposicions a la ciutat de Barcelona i en Fires internacionals. Actualment dirigeix i comissaria el projecte “Act Utopia Lab” per a Espronceda, on artistes, científics, tecnòlegs i emprenedors treballen conjuntament per produir innovació disruptiva amb finalitats socials i de negoci. Recentment va ser convidat a formar part de la Fundació MACBA.

esdeveniment a facebook

0 Comentaris

Deixa una resposta

L'adreça electrònica no es publicarà. Els camps necessaris estan marcats amb *

*

Aquest lloc utilitza Akismet per reduir el correu brossa. Aprendre com la informació del vostre comentari és processada